Els llibres de la senyora Jella

Jella Lepman (1891-1970), la senyora Jella, va ser una dona alemanya que, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, estava convençuda que els llibres podien salvar la vida de tantes nenes i nens que havien perdut la seva infància degut, principalment, a conflictes bèl·lics. És així com, amb grans esforços de tot tipus, va aconseguir crear la Biblioteca Internacional de la Joventut, coneguda com El Castell dels Llibres i situada a Munic, on s’aplega la col·lecció de llibres infantils més gran del món.

Sobre aquesta història real, l’escriptora canadenca Kathy Stinson presenta la història de dos germans, l’Anneliese i el Peter, que han perdut el pare a la guerra. Tots dos, mentre passegen pels carrers en runes, descobreixen un edifici on hi ha força gent. Encuriosits, hi entren i es troben amb molta gent que està llegint llibres. Una dona, la senyora Jella, explica contes a la quitxalla i els dos germans es queden bocabadats de com narra històries. En especial, els agrada la de la Pipi, una nena que tampoc no tenia pare. Cada nit, l’Anneliese li explica un conte al seu germà abans de dormir. El que més li agradava era el d’un nen que tenia un vestit verd i un cavall de mascota.

La història és deliciosa. Està ben construïda i permet al jove lector (també a l’adult) descobrir un personatge, Jella Lepman, que va treballar molt per apropar la lectura i la literatura infantil als nens i joves amb una infància perduda per la guerra. Les il·lustracions, de Maria Lafrance, són tendres i amb tons ben clars, en especial la del cavall blavós de la portada, en què somniaven l’Anneliese i el seu germà Peter.