Els Medina

L’inici de la trama d’Els Medina recorda la d’obres mítiques al voltant de la Màfia: mentre és a la presó, don Nicolás, el vell capo de la família Medina, continua controlant el negoci de la droga, amb l’ajuda dels seus fills. Però la història ràpidament se centra en la vida de tres dels seus nets. L’Àngel ha estat des de petit el seu favorit, però acaba malament per culpa de les drogues amb què trafica i sobretot per la seva inconsciència. La Jess és una noia forta que s’ha de fer lloc, juntament amb altres dones de la família, en una societat patriarcal de manual. El tercer protagonista, el Nico, representa el noi que vol allunyar-se de la tradició familiar a través dels estudis.

Com feia fa poc amb La tercera màscara, Care Santos reprèn ambients propers als de l’exitosa sèrie iniciada amb Mentida, i en aquest cas fins i tot amb personatges que hi apareixien, tot i que aquesta novel·la es pot llegir independentment. A hores d’ara ja podem considerar Care Santos referent de la novel·la negra i social en llengua catalana, ja que ha aconseguit traslladar l’ambient dels baixos fons als carrers de les nostres ciutats i fer-los propers tant pel que fa al contingut com a la llengua que utilitzen els personatges. Aquesta fita no és gens menyspreable, si tenim en compte que moltes vegades, potser per prejudici, identifiquem aquests contextos amb altres llengües, sobretot el castellà. L’obra té una dosi adequada de violència, vital per a la seva versemblança, però el més important és la reflexió que fa sobre si les persones es poden escapar d’un destí que les marca inexorablement. La clau ens la dona la mateixa autora al pròleg quan parla dels herois que són capaços de no triar el camí més fàcil a la vida. Al mateix pròleg trobem també una crítica dura a les drogues i una invitació als joves a fugir-ne, missatge evidentment positiu, però que potser no caldria tenint present que el contingut de la novel·la ja fa molt explícit el posicionament sobre aquest tema. Tampoc ens sembla qüestionable el missatge subjacent a una escena de violació, en què es podria entendre que d’aquestes situacions les dones en surten més fortes. Però en conjunt ens trobem davant d’una lectura trepidant construïda a partir de la caracterització de tres protagonistes que tenim clar que recordarem.