Els nens de la meva escala

L’escassedat de títols catalans en la literatura infantil digital avala la consideració especial de les apps que en suposen la transposició al mitjà electrònic, com Els nens de la meva escala, adaptació de l’obra homònima dels anys vint de Joan Salvat-Papasseit. En aquesta app ressalten el marc musical, l’estètica visual, la fragmentarietat, la doble opció textual i el sentit de les pantalles d’obertura i tancament. La melodia de fons, que sona a vell vinil del temps del xarleston, transporta a l’època i a l’esperit lúdic de l’obra original, tot cercant d’entrada la complicitat del lector de Salvat-Papasseit, que pensa immediatament en L’irradiador del port i les gavines (vincle subtil per als infants i destinatari també adult, doncs). Per acabar, un fons de veus infantils i una Salometa esdevinguda Salmoneta (una broma intertextual de caire nàutic?) que tafaneja amb uns binocles el seu espai de joc juntament amb el lector, dóna pas al «Fi», moment en què torna la música i hi ha els crèdits i informació (un punt desballestada) sobre l’autor. Un altre encert significatiu: les imatges, de traç simple i essencialitzat, colors plans i vius i caràcter geomètric, recorden l’avantguarda.

Les set escenes protagonitzades pels infants d’un únic edifici s’entenen en un (des)ordre qualsevol i en podem llegir el relat sintètic a sota mateix, o el text complet en una altra pantalla. No hi ha àudio que les faci accessibles als més petits, però. El joc proposat en cada escena (com el guixot a la paret d’en Miquelet) remet als trets i als fets dels infants, però es limita a sons majoritàriament decoratius i a una interacció reduïda i poc rellevant. El joc, encara, es veu afectat per una navegació difícil que, millorada, afavoriria la gràcia del conjunt.

Disponible a: Applestore