Els rebels d’Antígona

Segons la tradició grecollatina, Antígona, filla d’Èdip, encarna la rebel·lió davant d’una llei injusta. En aquesta distopia tecnològica, tal vegada metàfora de la gran apagada de la primavera del 25, la humanitat viu totalment monitoritzada per una corporació totpoderosa. Només es pot respirar amb una relativa llibertat, al marge de la dependència de la IA, uns quants dies a l’any, quan el pas d’un asteroide (precisament anomenat Antígona) fa caure el sistema globalment. És en un d’aquests episodis de desconnexió que la Mar, que treballa per a la corporació, es planteja l’absurditat del sotmetiment dels humans a l’algorisme. Serà a través d’un antic xicot que coneixerà un grup de dissidents disposats a plantar cara a la situació.

Gossos salvatges, debut de l’autora en l’àmbit de la LIJ, va merèixer el Premi Protagonista Jove 2024. En aquesta nova obra, malgrat tot un seguit de reflexions interessants i dolorosament vigents (com ara: cal renunciar a la llibertat per sentir-se segur?), el resultat no ens sembla prou reeixit. Des de la pandèmia hem llegit i/o criticat vora una dotzena de novel·les juvenils distòpiques. Entenem que la realitat mundial no convida a l’optimisme, però comencem a trobar la insistència un pèl reiterativa.

D’altra banda, la construcció fragmentada del relat, a través del punt de vista de diversos personatges, ens sembla immotivada, a estones confusa i sobretot un mecanisme narratiu recurrent. Finalment, a diferència de Gossos salvatges, els personatges no són adolescents, sinó adults joves amb unes expectatives vitals que potser no encaixen amb les del públic lector juvenil.

NarrativaCiència-ficció