Els viatges del meu avi.

Una història de complicitats i admiracions entre un avi i el nét, unes golfes que amaguen un àlbum de fotos. Però amb el clàssic: «Hi havia una vegada una casa que amagava un secret» ens endinsem en la vida d’un avi viatger: «Aquest àlbum amaga els secrets de tots els indrets del món». A partir d’aquest moment, la narració adopta l’estructura encadenada de la qual cada pàgina mostra un país i una particularitat d’aquest, sempre amb la presència de l’avi.
Interessant la combinació de les fotografies i la plastilina. Les primeres apareixen al fons de la pàgina sobre colors nets i mostren no sols els paisatges dels viatges per donar versemblança al motiu principal del relat, sinó que també s’usen a l’inici i al final del relat per mostrar les golfes o la casa. La plastilina apareix en un primer pla i dóna forma als personatges, els objectes i els animals, fins i tot a les diferents cobertes.