Els Willoughby. Un llibre escrit amb mala bava

Un encert enorme que es tradueixi al català Els Willoughby, obra editada en anglès el 2008 i traduïda al castellà el 2018, de la popular escriptora americana Lois Lowry (Hawaii, 1937), autora entre d’altres de novel·les tan conegudes com Pots comptar els estels?, o bé L’home dels records.

Els Willoughby és una novel·la d’humor –gènere del qual la literatura en va faltada!– i el subtítol ho deixa clar: «escrit amb mala bava». Una obra inspirada en molts clàssics protagonitzats per infants orfes, als quals homenatja, i salpebrada amb un to d’humor incisiu, però no sarcàstic, que farà petar de riure, en alguns moments, el lector. L’autora ens recorda sovint que estem davant una història antiga, «passada de moda», per a la qual tria personatges estereotipats, típics d’aquelles històries clàssiques, com ara una mainadera afable, un hereu desaparegut, un milionari malhumorat, i de tots ells n’exagera el caràcter fins a provocar el riure, i també la complicitat dels lectors de clàssics com Mary Poppins, Huckleberry Finn, El jardí secret i tants d’altres.

Els quatre germans Willoughby són els principals protagonistes i són molt lectors. Però tenen uns pares tan miserables que, a més de recordar els que creava Roald Dahl, decideixen desfer-se dels fills marxant de viatge i abandonant-los amb la primera mainadera que troben. L’autora va canviant el focus de la narració: ara el fixa en l’acció dels fills, ara, en la dels pares, però també en la del milionari malhumorat, en la de la seva dona i el seu fill, sepultats per una allau de neu a Suïssa, i també en el nadó abandonat davant la porta de casa seva.

Els quatre germans, amb una personalitat i uns costums molt ben dibuixats, fan servir els exemples dels llibres que han llegit per tirar endavant en les seves vides. I en tota l’acció hi ha un munt d’ironia, amb situacions absurdes, caòtiques, altament divertides, que se’ns presenten amb una traducció excel·lent de Marc Donat.

Els Willoughby és una novel·la amb un humor que sembla natural, gens postís, i que tot i ser una història «passada de moda» ens arriba com una alenada d’aire fresc i summament necessària per a la nostra literatura infantil.

Per cert, n’hi ha una segona part, que tot i ser una mica menys «passada de moda», no hauria de tardar a arribar a les lleixes de les nostres cases.