Em dic Aran i m’encanta escriure!

Jaume Cela, conegut mestre i pedagog, és, a més, un escriptor bregat que ha publicat una cinquantena d’obres per a infants i joves amb els quals ha aconseguit una desena de premis literaris i un bon reconeixement entre el públic especialitzat. L’últim llibre que ens proposa és una història basada en un nen, l’Aran, a qui li agrada molt escriure i que està d’enhorabona perquè la seva mestra ha tingut una pensada que li va com anell al dit: cada setmana haurà d’escriure un text per acabar confeccionant un recull i ser degustat per Nadal amb tota la família. La història ens relata en primera persona i en format gairebé de diari totes les redaccions que fa l’Aran: poemes, històries fantàstiques, situacions de la vida quotidiana…

El resultat, però, acaba sent una història monòtona i plana, sense tenir moments trepidants ni que acabin d’enganxar-nos al llibre. La voluntat de presentar un personatge tan políticament correcte com l’Aran, que fins i tot pot acabar resultant repel·lent amb comentaris repetitius com per exemple «escric molt bé», «la mestra em felicitarà» o «a mi em surten molt bé les descripcions», contrasta amb la gran quantitat de bromes de caràcter escatològic, que busquen la rialla fàcil del lector i que en alguns moments són un pèl massa forçades, però que pretenen posar el toc esbojarrat a una història massa perfecta.

Malgrat tot, el bon ofici de l’escriptor i la voluntat d’anar introduint temes aparentment secundaris com parlar de la mort, l’amistat o la pau o bé presentar personatges com Joana Raspall i Miquel Desclot acaben de donar una mica més de sentit a l’obra.