Em pica el nas de la veïna

La Rosó i els seus pares s’acaben de traslladar al mateix edifici on resideix la família de l’Ernest. El dia en què els nouvinguts fan una visita per presentar-se, a l’Ernest se li declara un símptoma desconcertant: li pica el nas, però no el seu, sinó el de la Rosó. La sorpresa i el consegüent atabalament que li produeix aquesta situació fan que, a partir d’aquell moment, miri de no coincidir amb la seva bonica veïna. Però, de sobte, un esdeveniment excepcional els obligarà a compartir un espai reduït durant una estona, el temps suficient per aclarir que la Rosó també sent una peculiar picor i el nas que voldria gratar és… el de l’Ernest!

L’escriptor gironí, amb una àmplia i guardonada trajectòria en el món de la literatura infantil i juvenil, ofereix un plantejament senzill, amb una metàfora graciosa i un títol que predisposa a satisfer la curiositat. És amb aquestes eines que Carles Sala demostra que es pot escriure sobre emocions sense intoxicar els lectors amb imatges de focs artificials ni paraules embafadores. El text s’interna amb subtilesa en el territori dels sentiments per parlar del naixement d’una amistat, de l’amor a primera vista  i també –o sobretot– de la timidesa.

L’edició és en tapa dura i generosa pel que fa a les il·lustracions; els dibuixos de  l’artista argentina denoten el seu gust pel collage, pel joc d’enquadraments  i per l’harmonització cromàtica de tons freds i càlids. A més, la proposta estètica té un matís surrealista que projecta les il·lustracions més enllà del text, tal com ho fa, en un altre sentit, la presència dels conillets còmplices de la història dels joves protagonistes.