Em venc el Cigró

Care Santos explica que, després d’haver venut una mare i un pare en entregues anteriors, els lectors li de-manaven que vengués un germà, el membre de la fa-mília que realment vendrien «amb molt de gust». L’Òscar, de nou anys, es vol vendre el Cigró, el germà petit. Com en els títols anteriors, es tracta de posar un anunci, mirar les ofertes i acabar trobant raons de pes que des-aconsellin la venda i ajudin a convèncer el protagonista que és una gran cosa tenir un germà.
Si Em venc la mare, el primer títol de la trilogia, va ser una troballa original, divertida i fresca (va rebre el Premio Barco de Vapor 2009), en aquesta tercera el model mostra signes de cansament tot i que continua sent una història entranyable i amb un bon recull de moments divertits, alguns pensats espe-cialment per als adults (no té pèrdua l’aplicació del mètode Estivill per fer adormir el Cigró!). Santos es mira la vida des dels ulls d’un nen i l’explica amb innocència, un xic d’ironia i també amb afecte; aconsegueix així un producte molt correcte.
De tota manera, si algú té l’oportunitat de llegir-ne la versió castellana no voldrà saber res d’aquesta. Es tracta de dos productes diferents malgrat com-partir text, editorial i col·lecció, i és que les il·lus-tracions, la tipografia i la maquetació de l’edició d’aquí es troben en inferioritat de condicions, i això val per a la trilogia sencera. Quina llàstima!