Em vesteixo sol

L’autor, que ens té més avesats a novel·les juvenils, ens presenta una col-lecció de contes sobre fets quotidians: vestir-se, menjar, fer dissabte, etc., on, suposadament, pretén que els adults ens posem en el lloc dels infants i veiem com és de dificultós aprendre allò que nosaltres tenim tan automatitzat.
Contes de fets quotidians que, si no són tractats amb enginy, acaben sent simplement funcionals, sense aportar un valor literari prou destacable, com en aquest cas.
La col·lecció, publicada amb lletra lligada, té un to fluix i, en algun moment, excessivament alliçonador. Narració lineal que no enganxa els primers lectors, a qui s’adreça la col·lecció.
Les il·lustracions, lineals com el text, són de colors vistosos però poc estimulants.