En Bru no vol anar a l’escola

Sobre el primer dia d’escola o la integració dels alumnes novells se n’han escrit força llibres de factura diversa. Recordem, per exemple, aquell llunyà El primer día de escuela (Juventud, 1989), de Helen Oxenbury, o el més proper El primer dia d’escola (Bromera, 2011), de Pasqual Alapont.

Habitualment l’inici, el nus i el desenllaç és similar: un infant arriba a una escola on no coneix ningú o només algun company, allà inicialment no és acceptat i, un cop mostra les seves singularitats i diferències, acaba per formar part d’un grup divers i la mar de ben avingut. I a En Bru no vol anar a l’escola té aquesta estructura gairebé calcada. Només una petita diferència: en Bru ja forma part del grup classe però només té una amiga, que casualment aquell dia està malalta i no podrà assistir a classe; en conseqüència, en Bru no vol anar a l’escola. 

El llibre, tant pel que fa al text com a les imatges, compleix amb allò que se li demana: una història de bon passar, que permeti a primers lectors fer el salt del llibre àlbum al «llibre de grans», com acostumen a batejar els infants de primer cicle de primària els volums enquadernats a l’estil del present, profusament il·lustrat en tot color i d’acurada edició.

Però crec que incompleix un principi bàsic que separaria la literatura de l’adoctrinament. I és que la literatura ha de permetre tantes interpretacions del document com lectors existeixen –inclosa la de l’escriptor i la il·lustradora, en aquest cas–, i les acotacions que conté el llibre a peu d’il·lustració, que dirigeixen el lector a interpretar text i imatge en una sola direcció, fan que aquest llibre tingui més d’adoctrinament que no de literatura. Qui va creure que per interpretar allò que tant el text com les il·lustracions ja comuniquen eren necessàries frases com «No n’està gens convençut, la veritat» o «No ha estudiat i no vol quedar malament»? Està clar que el document vol que el lector assoleixi una clara i única interpretació d’allò que viu en Bru i, no fos cas que es torcés aquesta comprensió, el guia de forma «adequada» tot i que el text i les imatges ja ho podrien aconseguir. Em sap greu que una obra que compliria amb escreix allò que se li demanava hagi esdevingut un document fallit.