En Coragre i les puces.

Coragre, una serp voladora gegant, més aviat sorruda, es deleix per les estrelles de llet dolça que fan les vaques del prat. Quan es menja la darrera, cau en un son que dura cinc-cents anys i en despertar-se ni tots els estels dolços del món poden apaivagar la fam que la devora. A més a més, un «desgraciat incident» amb una de les vaques, que farà les delícies del lector, generarà una allau de conflictes de difícil solució entre monstre i les pacífiques, però revolucionades, remugadores. L’autor reprèn amb èxit un dels seus personatges emblemàtics ben coneguts a Volem que tornin les vaques boges. En ambdós títols, amb un enginy que vessa humor per tots els porus, ha aconseguit una humanització remarcable dels gestos i els moviments d’aquestes voluminoses bèsties sense que perdin mai la seva condició animal.
En aquest camp, doncs, el resultat és excel·lent. Però gosem fer una remarca. Si la història es vol explicar oralment, sense el suport de les imatges, s’encalla, de manera que el punt de confluència entre text i il·lustració que es demana als àlbums no acaba d’aconseguir-se.