En les mars perdudes

L’Alícia és una jove de catorze anys que, des d’en fa tres, viu adaptada a una nova realitat familiar: el seu pare ha reconegut la seva homosexualitat en públic i això fa que el marc familiar de la noia s’hagi vist alterat.
Quan sembla que alguna cosa li surt bé —la perspectiva d’un viatge a les illes gregues amb la mare, el germà i els oncles—, l’Alícia es trenca una cama i s’ha de passar el mes de vacances a casa del pare, d’on no es podrà moure.
Però es mou. I fa un viatge de descoberta interior i autoconeixement que resulta molt més enriquidor que qualsevol sortida. Des del seu observatori, l’Alícia és capaç d’entendre millor la realitat, adaptar-se al món i entomar la vida com li va venint.
Una novel·la entretinguda, ben escrita, amb un ritme regular, que es llegeix bé i que interessa el lector, que s’hi pot sentir fàcilment identificat.