En Luka i la Maria al País Vermell

En Luka i la Maria s’avorrei-xen i demanen al seu avi què poden fer per divertir-se: ell, com sempre, s’inventa una aventura per a ells. En aquesta ocasió l’hauran d’anar a córrer al País Vermell. El conte comença bé, amb l’entrada (d’una manera potser massa sobtada, massa narniana) a aquest país; les proves que els ha posat l’avi no són complicades però sí que ho és la manera en què s’explica. Potser l’excés d’històries que es van obrint per anar aconseguint les pistes fa que el lector en perdi el fil i decaigui la tensió, malgrat que els diàlegs agilitzin la història.
Les il·lustracions, a dues tintes, descriuen moments curiosos —no sempre transcendents, cosa que li dóna originalitat— de la història i ho fan de manera molt encertada; l’única pega és, potser, que el color vermell predominant en alguna ocasió exclou els elements que el text precisa que no ho són. En tot cas, no ens queda el dubte de saber que som al País… Vermell!