En Pere i el bosc

És d’agrair que Jaume Cabré, de tant en tant, faci incursions en la literatura infantil. Com tants altres lectors, sóc un admirador de l’excel·lència amb la qual Cabré elabora les seves obres. A En Pere i el bosc, l’editorial aprofita el seu nom i transcendència per fer un producte d’enorme qualitat. El text del conte és correcte, àgil i sintètic, i tot i que s’hi acosta no té aquell punt d’excel·lència que podem trobar a les grans novel·les de l’autor. Explica la història d’un nen que, una nit, s’endinsa al bosc per cercar el seu camió de bombers desaparegut. El diàleg amb els animals l’ajuda a buscar-lo a través de diverses vicissituds.

Tot i que el lector potser no s’ho pregunta, perquè el personatge i l’acció ja se l’emporten endavant, trobo a faltar un element màgic –hi és, però apareix per una acció concreta al bell mig del relat– que porti en Pere a poder parlar amb els animals i a poder moure’s en ple bosc nocturn tranquil·lament, com si d’un animal més es tractés.

El treball de la il·lustradora, Júlia Sardà, és espectacular: la paleta de colors ocres i foscos que utilitza, la relació entre aquests i el blanc de la pàgina, els fulls desplegables i els retallats… Tot plegat dóna molta volada al conjunt. Hi he trobat, però, dos desajustos importants que llasten el seu excel·lent treball. En una pàgina, el text diu «S’asseu i repenja l’esquena contra el tronc d’un arbre…» i just després en Pere s’adorm; a la il·lustració, el tronc no apareix per enlloc, tot i tractar-se de dibuixos molt descriptius. En una altra, el text diu «el Liró continua dormint, ara damunt de l’Esquirol» i el lector veu el Liró dormint a terra.

Malgrat petits desajustos del conjunt, un conte molt a tenir en compte.