Escales de cargol

En Marc, un estudiant de primer d’ESO, ha d’anar a contracor de colònies amb l’escola. Però el descobriment d’una escala de cargol farà que les colònies no siguin gens avorrides…
Aquest argument, malgrat ser ja un tòpic, podria ser ben atraient per a un jove lector si estigués ben narrat i bastit; Escales de cargol, però, l’elabora amb poc èxit. El protagonista no té les característiques pròpies d’un nen de dotze anys: pel que fa a la caracterització lingüística, el narrador en primera persona, en Marc, usa un vocabulari i unes estructures pròpies d’una persona adulta (cosa que xoca, com quan confessa desconèixer el sinònim d’estimat, car, i en canvi és capaç de parlar d’intel·ligència analítica…). D’altra banda, la seva madura actitud volgudament antiinfantil no ajuda a perfilar un personatge propi per a la història. Una història que, malauradament, peca d’incoherències en un món suposadament realista en què s’esdevenen fets que, tot i voler ser creïbles, fan del text una obra inversemblant en la qual trontolla la coherència del gènere en què es mou.