Estel i els àngels

L’autora recupera, en aquesta breu novel·la, la protagonista d’Estel estel·lar —la seva obra més reeixida—, una extrater-restre de cabells blaus plenament integrada en el món dels humans que posseeix una indumentària i un processador que li atorguen poders especials. El misteri el trobem ben aviat a la trama: el vestit que permetria a Estel derrotar la seva enemiga a les competicions esportives de l’escola desapareix. Més tard, la seva gossa és segrestada i rep uns anònims reclamant el processador. A partir d’aquest punt, la incògnita sobre la identitat de l’extorsionador s’allarga, mantenint la tensió narrativa, amb el punt de mira cap a una culpable mentre alguna cosa estranya es mou a casa del veí. Introduint aquest nou personatge, l’autora prepara un punt de gir que, com era d’esperar, desmentirà les acusacions inicials i que s’endevina al desenllaç. És al final que despunta la intenció de l’autora d’aportar alguna cosa més que la trama d’una mena d’història detectivesca. A manera de faula, l’epíleg s’acaba amb una moral, explícita però no alliçonadora, que apunta que el millor poder amb el qual es pot comptar és el de creure en un mateix. Tot i això, la història no acaba transcendint la impressió inicial i es queda en una proposta entretinguda, de lectura fàcil, amb un fi tel d’humor que arrenca de tant en tant un somriure.