Estima el teu cos

Un títol eloqüent, imperatiu, que no deixa espai al dubte: s’ha d’estimar, valorar, admirar el propi cos, únic i diferent de tots els altres. Jessica Sanders exalta l’acceptació i l’autoestima com a eines essencials per a aquesta missió que tothom s’hauria d’imposar.

I diem «tothom» perquè, de fet, l’edat a partir de la qual es recomana la lectura d’aquest àlbum no ha de suposar cap límit: el seu missatge és universal, i no només pel que fa a l’edat (8-9 anys), sinó també pel que fa a gènere, raça o orientació sexual. Aquesta afirmació és de l’autora i queda plasmada en la nota a l’inici del llibre, on també indica que el text s’inspira en la seva pròpia experiència, en el que li han aportat els seus estudis de postgrau sobre qüestions de gènere i en la seva feina com a treballadora social.

Sanders escriu influenciada pel moviment de positivitat corporal, i val a dir que, tot i que el lector adult entén el subtext (la imposició d’uns cànons de bellesa cada cop més allunyats de la realitat, la reducció de la diversitat a uns ideals que afecten el cos però també la manera de vestir o de dur els cabells…), el llibre no esmenta la pressió social. Aquesta el·lipsi acaba enfortint el text, que esdevé més efectiu i que traspua un positivisme genuí amb expressions com «ets increïble», «tots els cossos són vàlids», «això està molt bé» o «coses fantàstiques».

L’enfocament de la proposta té en compte la teoria feminista però, tot i que les protagonistes del llibre són nenes o noies, l’ús d’un llenguatge inclusiu permet que no quedi circumscrita únicament al públic femení. D’altra banda, l’autora també fonamenta el text en la funcionalitat corporal; per això posa en valor totes les seves dimensions, les seves fortaleses i capacitats però també les seves necessitats.

Els dibuixos de Carol Rossetti, ja des de les guardes, posen l’accent en la multitud de tipologies corporals, en la diferència, i també reforcen els missatges de respecte, sororitat i afecte que apunta el text. Val a dir que, sota una aparença amable, remarcada pel traç i per les tonalitats emprades, l’artista no estalvia detalls a l’hora de representar característiques corporals com ara taques, amputacions, pèl, estries, etc. En tot cas, l’encertat treball de Rossetti permet una comprensió visual profunda del missatge del text, per al qual, i sobretot en certes edats lectores, es fa necessari l’acompanyament d’un mediador.

Per acabar, a més de recomanar-ne la lectura, cal destacar els recursos que es faciliten al final del llibre, tant els didàctics que poden ajudar en el procés d’aprendre a estimar el cos com les dades de contacte d’entitats que donen suport en temes d’imatge corporal i alimentació.