Estimo el K-pop

La Marta és una adolescent amb poca autoestima, uns pares sobreprotectors i una malaltia, la leucèmia, acabada de diagnosticar. Només quan balla i es converteix en la Jiyu («dona valenta» en coreà, el seu alter ego) se sent lliure, feliç i capaç de tot el que es proposa, sobreposant-se a ella mateixa i la seva manera de veure’s en el món. Així, combinant aquestes dues versions (com en una mena de Dr. Jekyll i Mr. Hyde dolç i sociable), anirà experimentant canvis propis de l’adolescència, amb amistats canviants, amors fugissers, somnis, anhels, dubtes i decisions que haurà de prendre per trobar el seu lloc al món.

La novel·la, narrada en primera persona, lluny de ser un conte de fades, aborda una realitat personal difícil amb un to aspre però amorós que, com la vida mateixa, està ple d’entrebancs que cal encarar per poder-los superar. Els personatges que acompanyen la protagonista en aquest viatge, tot i no estar gaire caracteritzats, conformen un conjunt coherent que contribueix al fet que l’obra estigui plena de dinamisme i sigui àgil i vital, com el K-pop.

I en aquest sentit, també és un encert que l’autor hagi triat el K-pop com a estil musical, ja que aquest gènere, que està en auge entre el jovent, es caracteritza per una posada en escena estricta i acurada, on la imatge pren un significat rellevant, precisament, una de les incomoditats de la Marta. I així, quan la Marta més ho necessita, apareix la Jiyu, l’esperit de superació, la resiliència enfront de les adversitats que tots i totes portem a dins, i que és una força que, tal com es diu a l’obra, s’assembla al K-pop perquè aquest mira de canviar el món, de fer-lo millor, més amable i acollidor.

Segurament el treball de l’autor, Víctor Panicello (Barcelona, 1963), amb col·lectius de joves adolescents en risc d’exclusió social (invidents, amb trastorns alimentaris, migrants, etc.) per inspirar-se o per a l’elaboració conjunta de novel·les, fa que el to de l’obra sigui del tot creïble. La qual cosa s’agraeix, ja que s’allunya de floritures i finals feliços, i fa que el desenllaç del llibre no decebi. En definitiva, una bona novel·la d’un escriptor més que consagrat.

Narrativa