Exo. La biologia mai no ha estat tan sexi

Després de La porta de tres panys i Quantic Love, de la física Sònia Fernández-Vidal, La Galera presenta Exo, una novel·la en què Jordi Olloquequi combina dues de les seues passions: la biologia i la música rock. L’argument, sempre al servei de la divulgació científica, gira al voltant de Ziggy, un extraterrestre del planeta Krokus que visita la Terra, i d’Eva, la jove que li farà de cicerone; en el seu viatge, i a instàncies de la Societat Krokusiana de Ciències, Ziggy i Eva s’endinsaran en l’interior d’un cos humà, en un recorregut fascinant fins a l’interior del nucli d’una cèl·lula. Durant l’experiència, descobriran les intencions perverses d’aquest col·lectiu de savis –que no han respectat les lleis krokusianes que prohibeixen qualsevol tipus de violència–, aconseguiran contrarestar-ne els efectes i fer públics els plans per eliminar l’espècie humana; tot això amb l’ajuda de Tryton, la nau que, a més de resoldre un munt de situacions, aporta un contrapunt humorístic al relat.

Una trama d’aventures i amors adolescents esquitxada de fragments de cançons rock i amb detallades explicacions sobre els components de les cèl·lules i altres temes de biologia, com l’escalfament global, els transgènics, etc. L’obra, evidentment, no té una vertadera intenció literària, però el cert és que compleix la funció d’apropar la biologia als joves; això sí, potser convindria portar-la a la gran pantalla: les imatges, amb uns bons efectes especials, podrien facilitar la comprensió de les qüestions científiques, i, a més, l’audiovisual permetria escoltar –i no només llegir-ne les lletres– els temes rock que s’hi esmenten.