Fantasmades rimades

Als infants els entusiasma tot allò que té a veure amb situacions macabres, tètriques, esgarrifoses i, fins i tot, fastigoses. Un llibre de poemes basat en el món de l’horror té garantida una bona acollida entre la canalla, més avesada que mai a vampirs que s’enamoren, monstres ridículs o nits de lluna plena. Per les pàgines d’aquest llibre hi desfilen personatges o llocs del món del terror, com fantasmes, ratpenats, o valls fosques i cementiris.
L’autora opta per uns poemes breus que descriuen, narren i suggereixen alhora, i fan una bona combinació entre fets horripilants i humorístics. De vegades ens sorprèn una imatge poderosa, com la del laberint a «El cementiri de mai acabar», o la invasió de la lògica a «No crec en els fantasmes». Altres vegades, la necessitat de la rima força una mica massa el poema, i fins i tot desvirtua algunes reflexions, embolica l’anècdota o malmet alguna metàfora. Amb tot, un llibre que els mestres recordaran i faran servir quan canviïn la tradicional festa de la castanyada pel Halloween, tan apreciat avui.