Fantasmes

Dir que Sierra i Fabra és prolífic és una obvietat fins i tot per als més profans. Ha tastat tots els gèneres (o gairebé), per a totes les franges d’edat, amb totes les temàtiques… El resultat és una producció incommensurable, amb el que això significa: obres bones i no tan bones, encerts i desencerts, i, entremig, una sèrie de llibres menors si pensem en l’autor que els ha creat, però prou correctes en la mesura que es tracta d’un escriptor amb ofici que domina la tècnica i els recursos creatius. Fantasmes és una novel·la d’aquesta darrera categoria. Narra la història de dos fantasmes (el del Tibidabo i el de la Sagrada Família) que han de resoldre, per encàrrec del Consell de Fantasmes de Barcelona, els problemes de convivència provocats per l’allau de fantasmes nouvinguts els darrers anys. A partir d’aquesta situació, certament forçada, se’ns planteja un ventall de temes massa divers, dispers i oportunista: des de la immigració fins als canvis que ha patit la societat en els darrers temps, passant per referències a la guerra del 1714, entre d’altres. Les il·lustracions de Gubianas recreen les escenes i reprodueixen racons identificables de Barcelona; acolorides i alegres, donen vida a un text menor.