Felix per sempre

En Felix és un adolescent que té la mateixa aspiració que el comú dels éssers humans. Una aspiració que no és pas poca cosa: estimar i que l’estimin. I si Maria-Mercè Marçal glossava en el conegut poema Divisa els seus tres hàndicaps, el protagonista d’aquesta novel·la ho té també força complicat: és pobre, negre i transgènere. Malgrat tot, persegueix el somni de desenvolupar el seu talent plàstic i ingressar becat en una universitat de prestigi. Però un dia descobreix que algú que el deu odiar ha muntat al vestíbul de l’institut una exposició amb fotos d’ell abans de la transició, obtingudes fraudulentament. I el resultat és l’escarni públic. Venjar-se’n, un cop descoberta la identitat, serà tot un estímul, i juntament amb el seu millor amic, l’Ezra, ordiran un pla d’identitats virtuals que fracassa. O no del tot, ja que el sospitós número u revela, coses de l’anonimat de les xarxes socials, que s’està penjant del jo virtual d’en Felix.

Una història ben narrada, amb una galeria de personatges perfectament caracteritzats, fràgils com només ho poden ser els adolescents, però tanmateix determinats a trobar el seu lloc en el món, ja que han fet el primer pas trobant-se ells mateixos abans.

Novament un bon llibre de la factoria Sembra, amb una traducció impecable, tan creïble com els personatges a qui dona veu en la nostra llengua. Uns personatges que, amb les seves vicissituds, els seus dubtes, les seves pors i les seves petites victòries ens interpel·len a nosaltres, els adults.