Els ratolins del desert

Heus aquí un relat actual que remetria a les tradicionals rondalles etiològiques, aquelles que explicaven l’origen de les coses. Amb un bon coneixement del paisatge desèrtic on es desenvolupa l’acció, l’aventura està protagonitzada per una colla de ratolins, molt capficats per l’extrema sequera que assola la regió, i que seguint els consells d’un voltor emprenen una llarga marxa cap a les Muntanyes Grogues de la Lluna (quin nom tan bonic!), on sembla que els cactus, que normalment forneixen l’aigua que nodreix aquests rosegadors, no s’han assecat encara. Però… però n’hi haurà dos, un ratolí i una rateta, els autèntics protagonistes del relat, que hauran de passar força peripècies abans d’arribar al seu destí. A la manera de les rondalles clàssiques, hi haurà adversaris (la hiena i el xacal) i ajudants prodigiosos, tot i que l’autèntic prodigi serà la transformació d’aquesta parella de ratolins… en ratpenats!

El text flueix magistralment, gràcies a l’excel·lent traducció de Marina Bornas, pas a pas, i el lector o la lectora incipients que s’hi acarin tindran ocasió de fer coneixença no tan sols amb un paisatge força diferent del nostre de cada dia, sinó també amb uns personatges molt i molt ben caracteritzats, ja sigui per mitjà dels abundosos diàlegs que intercanvien entre ells o d’unes il·lustracions que els retraten prou bé malgrat la senzillesa.

Només ens dol que els editors, que han tingut la gentilesa de presentar aquest important autor austríac, mort el 2017, als lectors catalans, no hagin posat enlloc de quin any data aquesta bonica i positiva narració…