Fi? Això no s’acaba així

La paraula meraki prové del grec i, tot i que no té una traducció literal, desvela un significat ben inspirador, ja que es fa servir per descriure alguna cosa que es fa amb passió. És aquesta empenta la que mou, de fet, aquest segell editorial: una iniciativa que naixia al febrer amb l’objectiu de publicar en català, tot cercant descobrir noves veus i apostant, alhora, per les d’aquí.

El ball de la petita Matrioixca, d’Elisabet Contreras i Sara Masià, i Fi? Això no s’acaba mai, de Noemí Vola, són la seva carta de presentació. Ara, però, ens fixarem en aquest últim títol, una història sobre un protagonista que confessa que vol ser reparador de finals de contes, ja que sovint els llibres s’acaben o bé en el millor moment, o bé de la pitjor manera, o bé no s’acaben mai. Les possibilitats són realment inesgotables i no sempre les trobarem encertades.

L’àlbum s’aixeca, doncs, com una mena de manual d’escriptura i creativitat per a infants, un propòsit que busca des d’unes guardes delicioses amb tot un seguit de ratolins que treballen ufanosos, carregats amb les eines més variades a la recerca del final més convenient. Noemí Vola ens passeja pels diferents tipus de finals, més llargs o més breus, més ximples o més increïbles, i per la manera en què s’uneixen a les narracions més imaginatives gràcies a la feina dels ratolins, però també dels cucs i altres bestioletes.

Amb una excel·lent fragmentació de la pàgina, i gust pels petits detalls i per explicar coses més enllà del text juntament amb un estil fresc i candorós, l’àlbum potser no us convenç pel final, però és una proposta que s’allunya d’altres publicacions tant pel tema com per la presentació i per l’estètica i, per això, cal aplaudir-lo.