Fi de culs a Mallolca.

Ja des de la primera pàgina veiem que Pasqual Alapont ens reserva un relat ple d’humor i ironia, amb situacions esbojarrades protagonitzades per uns joves que tan aviat són agosarats, egoistes, ximplets i irresponsables com sentimentals, tendres, cagadubtes i solidaris. Al llarg del viatge de fi de curs a Mallorca compartirem les seves impressions i neguits, amors i desamors d’en Víctor per l’Helena, les escapades nocturnes, la fèrria vigilància de la Sintagma Nominal —la tutora— i la més condescendent d’en Digueu-me Toni, Xicots, Sóc Un Dels Vostres, l’altre tutor. Controlar aquesta colla d’adolescents no serà fàcil i fer-los agafar interès per la catedral de Palma o per l’idil·li de Chopin amb George Sand a Valldemossa és més que espinós, sobretot quan el delit de la jovenalla és anar a ba-nyar-se. Amb un estil desenfadat i fresc, Alapont té el do de connectar amb el lector, ja sigui nen, jove o adult.
Lectura estimulant i divertida amb un bon ventall de personatges ben definits. La novel·la no és sols un relat més de joves, sinó una reflexió sobre els dubtes de l’adolescència enfront de les pautes dels adults.