Fora de guió

En un entorn que li és ben nou, la Iraida topa amb un anunci d’OnlyFriends, una agència que t’assegura que podràs aconseguir sortir de l’atzucac de manca d’amistats en què ella es veu en aquest moment. És així com al final es connecta a l’empresa, amb la promesa que mai es revelarà que forma part d’aquesta companyia. I com sortits del no res apareixen en Pol, l’Azahara i l’Hugo per proposar-li compartir alguns dels moments més excitants de la seva vida.
He de dir que Arturo Padilla (Montornès del Vallès, 1989) ha aconseguit construir un estri prou convincent. De ben segur que inspirat en l’actualment homnipresent sèrie Black Mirror, la lectura d’aquest Fora de guió fa un gir final que mereix totes les pàgines anteriors. Després de passar per pàgines i pàgines d’angoixes i pors interiors de la protagonista, d’amors no correspostos, de desafiaments a la nova feina que enceta, la Iraida resta sempre al nostre costat a l’espera de què passarà quan deixi OnlyFriends, una decisió difícil que la pot retornar a l’estadi anterior. Perquè el que mai sap el lector, i d’aquí les bones arts de l’autor, és si OnlyFriends és o no real. I, a imatge i semblança de les sèries, el gir final ens deixarà amb prou bon regust per pensar que el temps de lectura ha estat ben invertit. Una novel·la sense grans pretensions que, justament per això, respon al que se n’espera. Només un però: a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya no deixen entrar-hi menjar, i menys crispetes en un bol (p. 143).