Frede, Frederica, Frederic i els fils perduts

Frede de vegades se sent nen, de vegades se sent nena, i altres vegades, ni una cosa ni l’altra. A l’escola rep preguntes i burles insistents dels companys perquè es defineixi. I l’únic que Frede sap fer per sobreviure al malestar és deixar anar els pensaments, volar lluny amb la imaginació i construir-se al voltant un entramat de fils invisibles que li serveixen de cuirassa. Tot canvia, però, amb l’arribada d’una nena nova, la Marta, que se li acosta sense judicis ni recels: junts funden el Club de Persones amb Pocs Amics i Amigues que Esperen Tenir-ne Més.

Àfrica Ragel construeix una novel·la infantil al voltant del tema del gènere, l’assetjament escolar i la capacitat reparadora d’una amistat sincera. Les escenes de trifulgues i baralles al pati de l’escola, les trobades i els diàlegs frescos amb la nova amiga, les converses amb la mare, les intervencions de la mestra… confegeixen una trama senzilla i entretinguda que agradarà al lector infantil i que, al final, el conduirà a un desenllaç feliç.

El text és llegidor i exposa el patiment del personatge protagonista amb un to amable, sense dramatisme, sense incomodar el lector, fet que el protegeix alhora que l’allunya de la realitat, sovint més dura i cruel. Són poc versemblants algunes reaccions dels infants o de la mestra davant de diverses situacions, que es resolen amb frases benintencionades i un xic alliçonadores.

Una història, doncs, que pot ajudar a parlar i a reflexionar sobre el respecte a la diferència i sobre les situacions d’abús a l’escola, un diàleg sens dubte necessari i indefugible. Llàstima que en aquest cas la intenció didàctica sigui poc subtil i desllueixi la dimensió literària, que al cap i a la fi és la que permet que el missatge cali més profundament.

NarrativaRealisme