GEN

L’Artur és un noi a qui agraden els videojocs. I n’hi ha un que el té completament atrapat: GEN. I n’està tant, que és abduït per la pantalla i s’oblida del món real.
Aquí farà de cangur d’una nena, la Gemma, que es veurà immersa en una història on es barregen realitat i fantasia, en la qual l’Artur i ella són protagonistes d’una aventura: els gennis han constituït una estructura que esclavitza els qui no són dels seus. I l’Artur, després de moltes peripècies, demostra que aquesta estructura és una injustícia total que priva les persones de la seva llibertat.
Andreu Martín planteja una novel·la d’aventures, amb un ritme trepidant però sense cap element literari innovador, al mateix temps que una reflexió molt superficial, prenent postura sobre l’addicció als videojocs. Els diàlegs són vius i el ritme veloç, però la novel·la no constitueix cap novetat en el panorama literari. Es tracta d’un simple entreteniment, sense més transcendència. El conjunt resulta fluix.