Generació C. Conviure amb la pandèmia

El títol d’aquest assaig d’actualitat lliga de forma clara el concepte de generació amb el grup de joves que podríem identificar en el futur amb la paraula coronavirus. En canvi, el subtítol pot resultar enganyós, perquè l’obra no se centra en l’impacte emocional de la pandèmia ni en el debat social sobre com s’està comportant la joventut respecte a la transmissió del virus, sinó que l’autor qüestiona els conceptes de normalitat i nova normalitat estesos pels mitjans de comunicació.

Enric Senabre es dedica, tant a les aules com a les seves obres, a divulgar entre els joves els seus coneixements de filosofia i ètica. En el cas de Generació C, els interpel·la a pensar en com era la normalitat prèvia a l’aparició del virus. Per fer-ho, fa una anàlisi crítica i exhaustiva del model econòmic neoliberal al servei de les grans corporacions, que afavoreix l’individualisme social i la destrucció de l’estat del benestar. Un dels punts forts de l’assaig és que no es queda en aquesta mirada crítica sinó que planteja una alternativa constructiva i esperançadora, basada en la relació respectuosa amb la natura o el replantejament de la xarxa com un espai independent del capital privat.

Entre els aspectes més rellevants destaquem les referències divulgatives a filòsofs de tots els temps que s’han preguntat quin model de societat és el millor per al benestar individual i col·lectiu de les persones. En aquest context, resulta més necessària que mai la defensa que fa d’una democràcia en què els joves han de tenir un paper actiu i compromès. Ara bé, el contingut conceptual de l’obra, tot i ser força clar, és dens i obliga a una lectura exigent, que no és a l’abast de tothom.