Hac

A Hac, Joan Bustos compleix amb escreix l’objectiu d’una novel·la d’aventures: entretenir amb una història sorprenent i amb personatges amb els quals els lectors es puguin identificar. En aquest cas acompanyem el Toni en l’aventura de convertir-se en l’Hac, un superheroi. O, vist des d’una altra perspectiva, en el procés de deixar de ser un nen i de convertir-se en un adolescent empoderat, per fer front a l’abús d’uns companys d’escola i la desaparició del pare quan ell tenia tres anys.

Tot i la seva brevetat, l’obra planteja força temes que poden interessar els lectors, encara que en algun moment potser s’obren molts fronts. Al costat d’un seguit de personatges ben traçats, trobem un narrador gens habitual, ja que la seva presència és manifesta i és un dels punts forts del llibre. És qui ens explica aspectes de la trama anant enrere i endavant, fent aclariments i apel·lacions directes al lector. Un altre element rellevant és l’humor subtil i irònic que impregna totes i cadascuna de les seves pàgines, i que serveix al protagonista per poder sobreviure a fets tan greus com l’assetjament que pateix. Aquest toc humorístic també és present en la desmitificació dels herois clàssics dels còmics. Un exemple el trobem quan, amb les presses per evitar l’esfondrament d’un edifici, el protagonista agafa el primer que troba i el veiem vestit amb una estranya barreja entre el personatge del Zorro i el tutú d’una ballarina clàssica. El desenllaç, obert i enigmàtic, té sentit en el conjunt de la novel·la i permet fer volar la imaginació dels lectors.