Imma i Emma

Les dues bessones protagonistes no són tan iguals com semblen; de dia sí, però de nit, quan somnien, poden convertir-se en coses tan dispars com una astronauta i una sirena o una velleta i un nadó. I pot donar-se el cas que els pares les trobin amb la forma del somni i, amb raó, s’esverin de tenir, en lloc de dues nenes, una àvia i un bebè. Aleshores, cal que l’escriptora recorri al dibuixant perquè els retorni la seva figura infantil i idèntica.
El joc metaliterari que proposa l’autora és simple però ocurrent i resultarà comprensible per als primers lectors. Amb tot, el més remarcable és la capacitat de reproduir en el text escrit l’aparença de discurs oral –el més indicat per als lectors inicials– amb recursos com la semblança fonètica dels noms de les protagonistes, el ritme, marcat per les frases curtes, i la repetició de l’afirmació final que tanca cada episodi. Un conte narrat amb molta traça, com és d’esperar d’aquesta autora que domina com pocs els ressorts de la narració oral. Els dibuixos omplen de manera generosa les pàgines d’aquesta edició de butxaca i complementen cor-rectament la narració.