Jeff i Pip 1: La festa d’aniversari

Dins del bonisme en què s’inscriu una part important de la literatura infantil i les narratives al voltant de la gestió emocional, observo una tendència creixent a presentar el conflicte com un escenari per on els personatges es desplacen sense deixar-se travessar gaire per l’experiència. Els protagonistes ja no reaccionen amb rebequeries que la narrativa es proposa corregir –com succeïa en obres supervendes com Tinc un volcà de Míriam Tirado–, més aviat es mantenen sempre optimistes davant l’adversitat, immersos en un control emocional que podríem imaginar com un esforç titànic, però del qual tampoc se’ns mostra el procés. Aquesta representació reflecteix el panòptic des del qual la societat contemporània sembla imposar una idea de felicitat lligada a l’anestèsia expressiva. Jeff i Pip. La festa d’aniversari és una mostra d’aquesta tendència.

Núria Albesa, il·lustradora i escriptora, crea en Jeff i en Pip, un pingüí i un esquirol inseparables que, ara per ara, protagonitzen tres llibres adreçats als més menuts (de nou, val la pena preguntar-se quins aspectes determinen el destinatari d’una obra i si la reducció al mínim del nombre de paraules utilitzades, per exemple, ha de ser un tret definitori de la producció pensada per a aquestes edats). En aquest títol, el primer de la col·lecció, veiem com en Jeff es desperta el dia del seu aniversari i surt a jugar amb en Pip. Més tard, però, s’adona que no ha preparat cap festa d’aniversari. En Pip intenta ajudar-lo repartint invitacions a tots els animals del bosc, mentre en Jeff endreça casa seva a l’espera dels convidats. L’esforç resulta en va, i finalment només s’hi presenta en Pip, amb un icònic globus vermell símbol de l’amistat «per sempre».

A continuació trobem tres vinyetes silents en què, per la seva manca d’expressivitat, resulta difícil endevinar què senten els personatges. El que sí que sabem és que, lluny d’estar tristos, juguen plegats i bufen les espelmes. El relat es tanca amb una mostra d’agraïment d’en Jeff, que decideix regalar al seu amic el corbatí que tant li escau. En definitiva: un bon amic és millor que una bona colla de coneguts.

El to general de l’obra és marcadament simplificat, tant en el tractament del tema com en la construcció de les frases i l’estil de les il·lustracions, la majoria de les quals suren sobre amplis fons blancs i es cuiden de mantenir unes línies netes, molt clares, definides i arrodonides, en consonància amb una proposta visual que evita estridències.

Si bé la ficció permet assumir amb normalitat certes estranyeses (què hi fa un pingüí al bosc?), costa d’obviar que en Jeff es mostri més trasbalsat per no haver pensat a preparar la festa d’aniversari –el veiem inclús marejat i abatut per un estrès sobtat, potser més connectat al món adult que al de l’infant– que per l’absència de convidats. Aquesta última circumstància és, en si mateixa, intensa, i pot despertar sentiments d’una complexitat considerable; passar-hi de puntetes comporta una manca de credibilitat poc escaient.

En resum, es tracta d’un llibre amable i benintencionat, que Cruïlla ha editat en lletra de pal per facilitar l’aprenentatge de la lectura, aprofitant la senzillesa textual de la proposta. La impressió sobre paper d’alt gramatge i un aspecte resistent i polit acaba de configurar un producte comercialment segur, fàcil de vendre i exempt de riscos. Tanmateix, si l’objectiu era escriure una història sobre la resiliència davant situacions adverses, potser més valdria traduïr la complexitat d’aquesta habilitat a un llenguatge que connectes amb els lectors, però sense simplificacions innecessàries que semblen protegir a l’infant però que el deixen sense la possibilitat d’explorar i comprendre la realitat en tots els seus matisos.

Àlbum i altres relats il·lustrats