Jo que vaig dormir amb lleons

Tercera novel·la de Laia Longan (Barcelona, 1979), després d’Otto, el nen que va arribar amb la neu (Animallibres, 2008) i d’En Lluc i en Fred DeSucre a l’illa invisible (Animallibres, 2010), que fou una de les obres seleccionades pel Premi Atrapallibres. En totes s’hi entrelluca un to semblant, que cus la realitat i la fantasia d’una manera delicada i natural, i un pòsit deixat per la lectura de grans obres de la literatura infantil universal de tots els temps.

És, però, en aquesta darrera obra on Longan fa un pas endavant en l’evolució del seu estil, tot oferint al lector una obra del tot reeixida, a mig camí del realisme, l’aventura i la fantasia. Narra la història d’en Tom, un orfe que se sent cridat pels personatges d’un circ i que s’hi agafa com a un ferro roent amb l’objectiu de cercar el seu pare i els seus orígens.

És una novel·la paradigmàtica de la que podríem anomenar fantasia amable o tranquil·la. A més a més d’estar ben afinada, mescla un seguit d’elements i estereotips presents en la literatura infantil més emblemàtica de la història.

Les il·lustracions en blanc i negre de Sonja Wimmer mostren una gran personalitat i qualitat artística i transmeten amb eficàcia el realisme màgic de Laia Longan.