Joanet i la seua colla d’amics

A través de les estacions de l’any, Verdú ens explica les vivències d’un grup d’amics en un entorn rural. L’entusiasme amb què ho descriu, alhora que fa un cant a la vida, a la naturalesa, fa pensar que s’ha inspirat en la seva infància. Sabedor que sota l’òptica actual algunes aventures poden sorprendre el lector, es justifica ja en la introducció. Però el fet és que no se’ns narra una història, sinó que som davant d’una mena de catàleg d’activitats i trapelleries. Al final, el gir cap a la recerca de la moral —que d’alguna forma és una continuïtat de la introducció— queda forçat, plantejant el futur del protagonista, ja conscienciat amb el respecte a la natura i l’admiració per la feina de professor.
Capítol a part mereixen les il·lustracions de Sílvia Faus, que revaloren el conjunt: són personals i d’un decorativisme que encomana alegria i optimisme. Criden l’atenció la dels arbres amb fulles pel terra i la dels infants menjant cireres, però cap no s’escapa de la marcada originalitat i del domini de la tècnica. I la pregunta: per què no figura el nom de l’artista a la coberta del llibre?