Kafka i la nina viatgera

Tres personatges de carn i os, entre els quals cal que destaquem l’immortal Kakfa, la seva esposa, Dora Diamant, i la nena Elsi, que ha perdut en un parc de Berlín la seva nina Brígida. Aquest darrer és un personatge inanimat, però que adoptarà el paper d’una viatgera per diversos cantons del món. L’acció dramàtica comença quan Kafka sent plorar la nena Elsi perquè ha perdut la nina Brígida. Per consolar-la, Kafka s’autoproclama carter de nines, que escriuen cartes a les seves ames des de diferents parts del planeta. És així com cada matí Kafka duu i llegeix a Elsi una carta de la Brígida, una missiva que el mateix autor compon a les tardes després de fer rodar el globus terraqüi del seu despatx. I així matí rere matí, dia rere dia, fins que… la situació ha de resoldre’s. Qui ajuda a fer-ho serà Dora Diamant, que proposa al seu espòs que escrigui una darrera carta amb un contingut especial: Brígida s’ha enamorat d’un jove de Tanzània, Gustav, i decideix comunicar-li-ho a Elsi. Així ho fa Kafka, que en llegir l’escrit a Elsi comprova que la nena troba l’alegria necessària per acomiadar-se per sempre més de la nina.

Les il·lustracions en blanc i negre, de la mà de Javier Lacasta Llácer, són meravelloses. Ens mostren, d’una banda, un Kakfa sensible a les necessitats de la jove Elsi; de l’altra, l’esposa d’aquest, que és còmplice del quefer escriptor del seu marit i que li ofereix la solució que ell estava buscant.

Una peça teatral que és adaptació de Jordi Serra i Fabra de la seva pròpia novel·la  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge (2007), Premio Nacional de Literatura 2007 i Premi Protagonista Jove 2008. El teatre infantil en català està d’enhorabona amb la publicació d’una obra com aquesta: tècnica teatral i missatge literari es donen la mà per formar un binomi meravellós.