Kazimir, on ets?

Un pintor rus s’instal·la a Barcelona i munta el seu estudi a la rebotiga d’un comerç de llegums. Els clients compren cigrons i quadres dels motius populars de la terra natal de l’artista que, inspirat i feliç, decideix adoptar un gat: el Kazimir. Un dia, però, les muses abandonen el pintor i, a més, la mascota desapareix. El protagonista emprendrà, llavors, una recerca esbojarrada per la ciutat que, tot i que semblarà infructuosa, renovarà la seva inspiració. I el Kazimir?

Mercè Canals es lliura a il·lustrar l’argument amb humor i demostra, un cop més, la seva capacitat de síntesi figurativa en la creació dels personatges i els fons amb superfícies de color pla. L’autora reserva els perfils de línia per a les definicions de contorn imprescindibles i per a la creació de trames gràfiques. Els elements de collage s’incorporen als escenaris per on es mou capriciosament el seu (ja clàssic) gat negre amb taques mironianes. Canals es mostra particularment brillant en la imatge que descriu els passejos quotidians del Kazimir, repetint el personatge sobre un únic fons de paisatge urbà, per tal de convidar el lector a reconstruir la seqüència de la trajectòria de l’animal.

Per la seva banda, el text de Núria Homs, tot i que està treballat amb bon ofici, és menys ambiciós que les imatges i pot resultar una mica lent en el ritme narratiu. Tot i això, compleix amb escreix la seva finalitat, tot nodrint una història que resulta amable i entretinguda.