La boira pudent

En aquestes alçades de la se-va trajectòria, Joles Sennell ja no ha de demostrar res. Amb tot, ens demostra que té un domini extraordinari del llenguatge i que sap bé qui és el seu lector i com adreçar-s’hi.
«Resulta que fa molt de temps, sense saber com ni per què, una zona boscosa d’un país llunyà va ser envaïda per una densa boira fosca». I, a partir d’aquí, una rondalla de factura clàssica, amb picades d’ullet a l’actualitat: tres germans amb el repte de buscar-ne la solució, una velleta que demana ajuda i que dóna informació i un germà petit més espavilat que els altres i que sap resoldre el conflicte. Com en altres ocasions, l’autor no s’està de mostrar que ni els diners ni la violència són bona solució per als conflictes.
Conte fresc i entretingut, amb llenguatge planer i acurat, dues qualitats que sap fer compatibles.
L’edició és agradable i el blanc del paper, el cos i el tipus de lletra, l’equilibri entre el text i la il·lustra-ció… faciliten la lectura. Només els enigmes adreçats als lectors que es plantegen al llarg de la rondalla semblen una mica forçats.