La bombolla de sabó.

L’autora, mestra de professió, explica al final del llibre que la història va néixer un dia entre els seus alumnes, mentre feien bombolles de sabó al pati. I la veritat és que com a exercici de creació col·lec-tiva dóna el seu joc, però com a llibre no aporta gaire novetat a la producció existent. Potser els principals problemes són el to, excessivament dolç, i uns fragments poètics ficats amb calçador que no acaben de funcionar.
D’altra banda, com a exercici de lectura també presenta els seus problemes, perquè tant la puntuació com la construcció de les frases són un pèl massa enrevessades per a primers lectors (vegeu-ne per exemple la pàg. 16).
Més plaents de llegir són les imatges d’Infante, que amb la seva poètica personal i un grafisme esquemàtic fa tot un experiment amb els colors. Tot i cenyir-se estrictament al text, descrivint pàgina a pàgina cada acció, aconsegueix una bona seqüenciació i, sobretot, dóna el contrapunt just al to ma-nyac de l’autora.