La bugada del cel

A la senyora Serafina, que semblava una iaia normal i corrent, no hi havia taca que se li resistís. La seva gran passió era netejar la brutícia. Tant és així que en morir, pujar al cel i observar la brutícia que allà hi havia, no pogué evitar posar-se mans a la feina. Ni els núvols, ni les estrelles, ni l’arc de sant Martí, ni la lluna pogueren escapar de la neteja de la Serafina. Però com que al cel les coses no funcionen com a la Terra…
A La bugada del cel l’acció principal tarda un xic massa a començar i una vegada que Estrella Ramon aconsegueix portar el lector a la història en si, aquesta s’allarga innecessàriament fins arribar a un final que no acaba d’estar ben resolt. La idea, que és bona i que malgrat tot entreté i fa somriure, acompanyada a més per les simpàtiques il·lustracions de María José Aoiz, milloraria si es presentés de forma més reduïda.