La ciutat dels nens i les nenes. Llunicity

L’any 2015, Pagès Editors va publicar La nena que volia ser la Lluna, el resultat d’un procés de creació col·lectiva que Jordi Villacampa Viñes, actor i comunicador lleidatà, havia impulsat entre tot el seu alumnat de teatre –quinze grups de nens i nenes de quatre a tretze anys–. La novel·la, escrita finalment per un total de noranta-sis infants, ens explicava la història de la Laura, una nena enamorada de la Lluna que establia amistat amb en Pep, un nen malalt de càncer. 

L’any 2020 es publica la continuació d’aquell relat, aquesta vegada escrit íntegrament per Villacampa. En aquesta segona part descobrim millor Llunicity, una ciutat que es troba al costat desconegut de la Lluna, on viuen els infants que han perdut la vida a la Terra. De la mà de la mateixa Laura, sabem com se senten aquests nens i nenes lluny de les seves famílies, i també vivim de prop com aquestes han de suportar la pèrdua.

L’autor afronta el difícil repte d’abordar temes tan delicats com la mort i el dol infantils mitjançant una nova història construïda a partir de les peces sovint discordants d’aquell primer trencaclosques col·lectiu. Dins de la lògica il·lògica que s’hi proposava, aquesta vegada Villacampa trama un relat una mica més sòlid i coherent que el primer i aconsegueix moments força emotius i colpidors. Tanmateix, cal advertir que el fet de jugar amb un imaginari tan estrambòtic, inversemblant i amb un punt naïf atorga a la història un aire postís que pot dificultar que hi entrem. Tampoc hi ajuda l’elecció de les dues tipografies emprades, massa estridents a parer nostre.

Amb tot, pensem que La ciutat dels nens i les nenes. Llunicity és una novel·la prou correcta, i sobretot un regal impagable per als infants que van participar en aquell primer relat col·lectiu.