La Clara i l’home de la finestra

María Teresa Andruetto (Córdoba, Argentina, 1954), escriptora i teòrica de la literatura infantil, guanyadora del prestigiós premi H. C. Andersen el 2012, firma aquesta història basada en la infància de la seva mare. Limonero la va publicar per primera vegada el 2018, amb les il·lustracions de Martina Trach, que s’estrenava en el món de l’àlbum.

Gràcies als paratextos editorials sabem que la narració té lloc als anys cinquanta del segle passat, al poble natal de l’autora, Arroyo Cabral. Aquesta informació reafirma el caràcter biogràfic del relat i ens apropa a la línia d’estudi d’Andruetto, recollida recentment a La lectura, otra revolución (Las Afueras, 2025). L’autora defensa la importància de la lectura com a motor de canvi social, i a La Clara i l’home de la finestra ens mostra com són sovint les dones —l’àvia de la Clara— les que han fet aquest primer pas d’ensenyar a llegir, sabent que la llengua és bàsica per fixar la història d’una col·lectivitat i enfortir el sentiment de pertinença.

El llibre, que té un format apaïsat i juga amb la doble pàgina i a sang, comença amb el pla general d’un entorn rural, amb quatre cases mal comptades. Un zoom ens apropa a la casa de la protagonista, la Clara, que bada al costat de la seva mare, que renta roba. El format escollit és perfecte perquè aquesta és, sobretot, una història d’anades i vingudes: les de la Clara, que té l’encàrrec d’anar portant el cistell amb la roba neta a l’home solitari que viu tancat a la casa gran. La mare és poc més que una veu, però la Clara i l’home de la finestra són dos personatges que creixeran gràcies a l’ajuda mútua: ell, regalant-li llibres; ella, regalant-li el coratge que creia haver perdut.

El pes de la història el porten les imatges; de paraules, les justes. La il·lustradora ha fet molt bona feina, tant en un sentit documental, per aconseguir recrear l’atmosfera del poble, com pel que fa a les decisions tècniques. Trach comenta en una entrevista que, inspirant-se en el treball de la il·lustradora belga Kaatje Vermeire, va decidir combinar llapis, aquarel·la, monocòpia, punta seca, collage i collage digital, amb la voluntat de mostrar el pas del temps i el creixement de la Clara. Sobreposant imatges —realistes, esbossos, transparències, siluetes— i jugant amb colors ocres i ataronjats, aconsegueix donar més densitat al personatge. Alhora, tota aquesta part contraposada a l’espai gris i estàtic, d’angles rectes, de les prestatgeries de la casa de l’home, té un impacte narratiu potent.

Només resta afegir que en l’àlbum hi trobareu un joc intertextual: en el llibre vermell que l’home li regala a la Clara, podem llegir-hi un fragment del llibre La durmiente, de la mateixa Andruetto. Apuntarem també que, just en aquest text, s’hi ha colat un error de traducció que és una llàstima, però que no desmereix una proposta excel·lent.

Àlbum i altres relats il·lustratsRealismeLlibres que experimenten amb la imatge