La colla ferralla

No hi ha colla més freak estrafolària, esperpèntica i rocambolesca que aquesta formada per Ull de butxaca, Arruguetes, Pardal, Fastigoset, Elefantina i Nen bombolla, un conjunt de nens que viuen deixats de la mà de Déu en un autèntic femer on van a parar tots els estris trencats, esberlats i podrits que ja no vol ningú. Evidentment aquests desafortunats companys se les enginyaran per idear qualsevol pla que els pugui treure d’aquest món d’escombraries i els pugui portar a llocs on l’aire sigui pur, escapant del Cap Suprem del món i del seu sicari.

El magnífic autor de Càceres, Fermín Solís té a l’esquena una llarga trajectòria que l’ha consolidat com un dels autors més personals i evocadors del panorama adult, però també pot lluir suficients incursions en el món infantil com per a ser tingut ja molt en compte, sobretot pels seus títols dins la col·lecció Mamut (Bang Ediciones). La seva tradicional línia clara vestida de naïf serveix perfectament a la narració en pagines generalment de quatre vinyetes, adobat en colors plans i acompanyat amb molt de ritme, destil·la ganes d’aventures per tots els costats.

Intueixo un ràpida connexió amb els primers lectors àvids de sorpreses i acció on a pesar de la senglar caracterització dels personatges, hom sempre s’hi pot acabar reconeixent, com acostuma a passar en la majoria de relats grupals.

Editat fenomenalment per Beascoa amb tapa dura i un tipus de paper porós que trobo molt escaient, el segon volum ja es troba a les llibreries.