La cova de les llegendes

En Carles i la seva flamant colla de l’institut (integrada per en Sergi, la Gina i la Blanca) s’engresquen per fer un treball d’investigació sobre les llegendes del Maresme. Per documentar-se a fons (i per estar junts i transgredir les normes, cal no oblidar-ho) decideixen anar a la Cova de les Encantades de Montcabrer una nit de lluna plena. No saben que una de les noies té un misteriós do tel·lúric que els permetrà, en contra de la seva voluntat, desplaçar-se en l’espai a través de les entranyes del turó… i també en el temps. Això últim els farà coincidir amb personatges d’altres èpoques, extraviats en un laberint. La trama, emocionant, ben travada, plena de matisos, aconsegueix que el lector s’hi submergeixi en comprovar que l’aventura crearà un vincle profund entre els viatgers. Una història interessant, que administra amb encert intriga, història i fantasia, capaç de connectar llegendes de l’entorn immediat amb els impulsos adolescents i d’enunciar, en última instància, un missatge ecologista. Per posar-hi un però, al nostre entendre, el paratext de la contraportada avança esdeveniments. Per acabar, volem fer esment que en alguna ocasió anterior lamentàvem aspectes de la temàtica, l’expressió, l’ortotipografia o la correcció lingüística dels llibres d’aquesta editorial. Cal dir que, afortunadament, aquesta novel·la representa un salt qualitatiu pel que fa a aquests aspectes, i així ho fem palès.