La dent de la Carla

En aquesta poc pretensiosa i no per això poc acurada col·lecció, l’editorial torna a encertar en la combinació text-il·lustració. Una història a la qual el lector s’apropa tant per la tipografia de pal sec com pels dibuixos, dotats d’expressivitat. A la protagonista, la Carla, li cau la primera dent, i aquest fet l’acaba submergint en un mar de dubtes, sobretot per les diferents versions que rep sobre qui l’acabarà visitant de nit per deixar-li un regal. És possible que l’autor vulgui destapar la caixa del trons que els adults controlen? Sigui com sigui, dubtes i pors acompa-nyen la petita, que no resol l’enigma —com era d’esperar— per així mantenir intacta la màgia.
El text és rítmic i desplega recursos que ajuden a mostrar les emocions de la Carla, en concordança amb l’edat lectora.
A propòsit de les il·lustracions: no sols reforcen el text sinó que fan diana gràcies a l’aposta pel color, per l’ús gens carrincló del detall i pels enquadraments quasi fotogràfics que mostren el domini de la perspectiva i focalitzen l’atenció en la boca, la immensa boca que esdevé l’autèntica protagonista del conte.