La fàbrica de les preguntes

Oi que és veritat que tant l’editora com l’autora com l’il·lustrador d’aquest llibre són professionals de reconegut prestigi?

Cal afegir aquest llibre al cada cop més nombrós prestatge d’àlbums on el text és fet de preguntes?

Estem davant d’un llibre àlbum en el sentit que la LIJ atorga al terme, o es tracta tan sols d’un bonic aplec enquadernat de fotos enginyoses?

Pot ser anomenat àlbum (v. Sophie Van der Linden) un llibre on el format, el text i la imatge no interactuen entre si? Ni es remeten l’un a l’altre en un únic desenvolupament narratiu?  On ni tan sols hi ha un encadenament articulat entre les seves pàgines?

Que un llibre resulti inclassificable és una virtut o un defecte?

Es pot dur aquella màxima segons la qual «l’ordre dels factors no altera el producte» fins a l’extrem en què ho mostra aquest llibre?

Cal que recaigui forçosament sobre els mediadors adults la satisfactòria assimilació dels seus  continguts per part de la quitxalla a qui hipotèticament s’adreça?

Quan es fa la crítica d’un llibre, què cal prioritzar: l’equip emissor o el potencial públic receptor?

L’estrella amb què Faristol ha puntuat aquesta crítica significa «fluix» o  significa «lax»?

Àlbum i altres relats il·lustrats