La fada Xiela

Una edició acurada embolcalla un conte poc reeixit. Si es llegeix la guia de lectura del final, on l’autora fa una llarga llista dels valors que vol transmetre amb el personatge de la Xiela, s’entén el desenvolupament de la història. La transmissió de valors és massa visible, i en alguns casos en graons de dificultat diferent al mateix conte, cosa que entorpeix la lectura.
La història parteix d’una ciutat de fades on tenen un secret, o el que és el mateix, un problema –no queda clar del tot, perquè els dos conceptes es barregen–: una fada, la Xiela, que no té poders. La Xiela marxarà i pel camí es toparà amb personatges que l’ajudaran a visualitzar-los…
La idea, tot i estar farcida d’una colla d’elements típics, podria funcionar. Les consignes, però, de l’estil «Els animals no tenen prejudicis, són nobles» o «L’estimació no es compra ni es ven», són, al meu parer, un llast important, a més d’elements com ara el fet de no fer cap menció del punt de partida, la ciutat de les fades, al final del conte, un punt necessari per tancar bé la història. Les il·lustracions són planes, massa fidels al text.