La geganta

La Nina i en Roc són dos germans bessons de nou anys que s’han traslladat recentment de la gran ciutat a una de més petita per la feina dels pares. Allà han de fer front a l’inici de curs en una escola nova, però la família té un repte afegit: la Nina ha crescut anòmalament els últims mesos, fins que s’ha fet molt més alta que en Roc. La novel·la gira al voltant del procés d’adaptació dels nens a l’escola, així com del diagnòstic de la Nina: pateix un gegantisme que es pot aturar amb una operació.

En poc més de cent pàgines estructurades en vint-i-sis capítols curts, el veterà Jordi de Manuel ens fa conèixer a fons els personatges principals, el físic dels quals s’atura a descriure en detall, així com el lloc on es desenvolupen els fets, que els més viatjats podem reconèixer com Banyoles. Sense cap gran aventura, el nus de la novel·la és l’evolució dels personatges i les seves reaccions davant els entrebancs que els posa la vida. Els secundaris —mestres, pares, amics, animals de companyia, avi— també estan ben dibuixats i es fan prou propers per mantenir l’interès fins al final.

Una de les particularitats del llibre és que el narrador es va alternant entre en Roc, als capítols senars, i un d’omniscient, als parells. Això permet a De Manuel introduir dades sobre el lloc o la mitologia local, així com fer salts temporals per afegir context. El llenguatge és senzill, amb abundants diàlegs, i la brevetat de la novel·la, juntament amb el fet que a gairebé cada doble pàgina hi hagi una il·lustració, faciliten la lectura fins i tot més avall dels deu anys que es recomanen a la contracoberta. L’autor afegeix una nota final en què s’explica el fenomen del gegantisme i el web també inclou material per als mediadors.

Els dibuixos de l’inconfusible Ignasi Blanch, amb les cares tan expressives, afegeixen qualitat a l’obra. A més, malgrat ser una edició escolar en tapa tova, es nota una cura especial en la tria cromàtica dels números de pàgina i de capítol i dels fulls oposats a les il·lustracions a sang, subtilment tintats d’un color que fa joc amb el dibuix adjacent.

Es publiquen tantes novel·les per a lectors de primària que costa distingir el gra de la palla, però aquesta, discreta i ben escrita i editada, és una de les que es mereix ser present a aules i biblioteques.