La gent de la meva escala

Aquest llibre de poemes està format per petites històries, algunes en vers lliure, altres tenen l’estructura de cançons. Trobem també algun diàleg rimat, com per exemple el poema anomenat «El replà de l’escala». Tot això constitueix el gran mèrit d’aquest recull de poemes urbans, que sap aplegar en diferents registres poètics vivències del dia a dia protagonitzades per personatges imaginats d’una escala de veïns.

L’estructura del poemari va de baix cap a dalt d’un bloc de pisos: el primer poema es refereix al veí del primer primera, de nom Anton, que és un nen que sempre té son. El darrer poema es titula «Terrat», i presenta en forma de llargs versos el diàleg de dues veïnes quan arriba l’hora de xerrar entre elles. I ja que parlem de xerrar, una altra virtut d’aquests poemes és que són un reflex del llenguatge quotidià, viu, àgil i, en ocasions, un xic desendreçat. Vegeu, per exemple, el poema «Cinquè primera», en què en Lau, un nen distret, parla amb una veu, aparentment desconeguda pel lector, que el convida a anar d’excursió. En Lau es manté ferm en el seu propòsit de no marxar de casa

Les il·lustracions de María Girón són delicioses, com és propi del segell Kalandraka, en tons vius, i atorguen a cada poema un plus de realisme. Sens dubte, ajuden l’infant a compartir una estona de lectura poètica amb uns veïns que ben bé podrien ser els seus.