La gramàtica de l’amor

Gramàtica de l’amor, primera novel·la de Rocío Carmona (Barcelona, 1974), és la història d’Irene, una jove que després de la separació dels seus pares estudia en un internat a Cornualla, al sud d’Anglaterra. L’obra comença amb un desengany amorós i, a partir d’aleshores, es construeix com una educació sentimental: Irene, guiada pel professor d’anglès, llegeix set obres de la literatura universal que tracten l’amor des de diverses perspectives —de Murakami a García Márquez, passant per Jane Austen, Stefan Zweig, Tolstoi, Goethe i Charlotte Brönte—, alhora que viu diferents experiències d’amor i amistat. L’encert de l’autora rau en el fet d’haver dotat de volum els personatges, uns individus amb dubtes i contradiccions —potser el borinot de Liam és excessivament pla— i haver aconseguit que la intriga avanci suaument, sense estridències però tampoc amb lentitud. És cert que l’actitud de Peter, el professor, de vegades es percep una mica forçada, però és una peça clau en la narració que finalment acaba encaixant.
Una novel·la juvenil que La Galera presenta en una acurada edició de tapa dura amb les guardes i la sobrecoberta il·lustrades per Meritxell Ribas.